L'església del Pi està documentada des del 987 i des de l'any 1188 ja consta com a parròquia eclesiàstica. Malgrat les referències documentals, no s'han localitzat restes de l'edifici d'aquell temps, que devia ser d'estil romànic, el que ha fet suposar que es trobava al mateix lloc que l'església gòtica actual, el subsòl de la qual no ha estat excavat.  

La construcció de l'actual temple gòtic es deu a la primeria del segle XIV. Consta el 1321 l'existència ja de la capella de Sant Climent i de Sant Llorenç i el 1332 es treballava en el quart tram de la nau, que fou coberta a la segona meitat del segle XIV. Pere el Cerimoniós féu donacions l'any 1379 per començar el campanar, que s'acabà durant les obres que va dirigir el mestre major Bartomeu Mas, entre 1460 fins a la seva mort l'any 1497.El terratrèmol de Catalunya de 1428 va causar seriosos danys a l'església, sobretot a la façana. 

El segle XV és un període d'esplendor per a l'església del Pi, que s'havia convertit en una de les comunitats principals de la Ciutat. El nomenament de rector anava aparellat a càrrecs de responsabilitat a la cort, així personatges de la talla d'Alfons de Tous i Felip de Malla, membres destacats de la política de les primeries del segle XV en foren rectors. L'any 1508 Pere Joan Matoses n'era sagristà i al seu entorn sembla que es va anar formant un cenacle erudit que es mantingué actiu fins al final del segle XVI. Prova d'això és la important biblioteca que aquest autor cedeix a l'església i que es va convertir en una de les primeres biblioteques públiques de la Ciutat.

[font: Viquipèdia].